Redacció. Capdepera
El desè Mercat Medieval de Capdepera va omplir els carrers d'olors i colors que envoltaven els milers de visitants que durant els tres dies van passejar pel municipi. Durant les tres jordanes festives es van poder veure espectacles de tot tipus com titelles, malabaristes, passacarrers o xeremies.

Redacció. Son Carrió
La XVII Fira de Son Carrió va encetar les festes de primavera al Llevant de Mallorca, amb una fira ramadera tradicional dedicada aquest any als mestres de llauna, i va ser la cloenda a les festes patronals dels carrioners. La novetat d'enguany va ser els tallers d'artesania de la conselleria d'Agricultura, de llauna, de ceràmica o d'orfebreria, on tots els assistents pogueren veure les exposicions i les mostres dels mestres artesans.

La gran multitud de gent que va visitar Son Carrió va poder gaudir de la mostra d'animals autòctons i de les paradetes que ocupaven els carrers del poble.

La nit anterior, sis joves artistes de Son Carrió van exposar els seus treballs artístics a la II Nit del CarrióARTjove: il·lustració, fotografia i disseny de camisetes, varen ser les disciplines que van engalanar la plaça de l'església.

Tomàs Vibot
El municipi, i especialment la vila de Campos, són especialment desconeguts a nivell cultural. Actualment és un poble de pas entre l'extrem Palma- Llucmajor i les platges de migjorn, el que evidentment ha incidit en la poca coneixença a nivell històric i patrimonial entre els mallorquins. El patrimoni de la vila, concentrat al voltant de l'església parroquial i la seu de l'ajuntament, presenta un bon nombre de casals de les famílies terratinents i diverses torres de defensa. En aquest lliurament esmentaren els edificis més importants pel que fa a patrimoni i història, una de les més dilatades i riques del sud mallorquí.

Redacció. Comarca
El records a les víctimes de la II República es va commemorar amb una cita important el setantè aniversari de la seva fi, on molts pobles de Mallorca van col·laborar. A Porreres, més de 200 persones es van concentrar darrera l'oratori de Sa Creu, on van ser afusellats molts mallorquins dels quals encara no es s'ha documentat la seva identitat. També a Son Servera es va reunir un centenar de persones per fer entrega d'una placa a l'entrada del cementiri en record dels serverins republicans assassinats pel règim franquista. Al municipi de Sencelles es va presentar un monument en record de “totes aquelles persones que van lluitar per uns valors democràtics” durant la Guerra Civil i els anys posteriors de repressió.

A Manacor, un centenar de persones van assistir a l'anomenada Ruta de la Memòria, un recorregut per dotze llocs significatius de la repressió de la postguerra. A més, el cementiri municipal va acollir unes 300 persones que recordaven els morts. El Comitè de Son Coletes, va tornar a demanar a l'Ajuntament un estudi per identificar a tots els republicans assassinats durant la dictadura franquista i la col· locació d'un mural commemoratiu.

Elena Martín
El 23 d'abril, dia del llibre, va tancar la setmana dedicada a la lectura que molts pobles de Llevant van celebrar. A Son Servera, la presentació del llibre Creixement urbà i classes socials a Mallorca, 1578-1818, d'Antoni Picazo, va clausurar els actes organitzats per la biblioteca municipal. El llibre recull dades històriques inèdits sobre la fiscalitat, el comerç, el creixement urbà i les classes socials de la comarca de Llevant i altres municipis de Mallorca, entre els segles XVI i XVIII. També es va celebra l'entrega de premis del II Concurs Punts de Llibres i del concurs de dibuix, organitzats per l'Ajuntament i diferents escoles.

A Capdepera, el dia del llibre es va centrar a la plaça de l'Orient on les biblioteques del municipi van exposar els seus llibres, i els alumnes dels instituts de secundària venien llibres de segona mà i roses, per celebrar la diada de Sant Jordi

A Manacor, el llibre més venut va ser Mosaic de Lletres, una recopilació de contes i poemes de més de vint autors manacorins.

Redacció. Son Servera
La regidoria d'Educació va presentar un programa educatiu que uneix la lectura amb el valor de la convivència pacífica, i que s'impartirà a diversos centres escolars del municipi de Son Servera, com Na Penyal, de Cala Millor; Jaume Fornaris, de Son Servera i el col·legi concertat Sant Francisco.

El programa, elaborat pels serveis educatius de l'Ajuntament de Son Servera (SEM), es basa en la lectura de vint contes i la realització d'exercicis d'educació emocional que ensenyaran als alumnes a resoldre conflictes de forma pacífic i a expressar sentiments

Un total de 1.198 estudiants entre 3 i 12 anys, gaudiran del programa, que va partir de la preocupació actual per la formació integral dels alumnes.

Redacció. Son Servera
Les obres de remodelació de l'Avinguda de la Constitució, al municipi de Son Servera, van començar el passat mes d'abril amb la millora de la pavimentació i nou mobiliari urbà amb arbrat. La incorporació d'un nou carril bici, que unirà el centre de la localitat amb els carrers de Cala Millor, serà una mesura important ja que permetrà que els residents a la zona costera i el turisme, puguin accedir al centre del municipi serverí amb bicicleta.

L'Avinguda de la Constitució es troba amb mal estat i presenta un perill per als vianants, per aquest motiu, el projecte també inclou la millora de la il·luminació i la remodelació de la zona de pàrquing.

Les obres han tingut un pressupost de 464.000 euros subvencionats un 70% per la Conselleria d'Habitatge. Van començar el 20 d'abril i tenen previst acabar abans dels mesos d'estiu

Redacció. Cala rajada
L'Associació Hotelera Cales de Capdepera va manifestar que se senten enganyats per les promeses rebudes sobre la platja de Cala Agulla. Fa anys que l'arenal pateix greus problemes de falta d'arena i els hotelers demanen que s'actuï ràpidament per evitar la seva degradació a causa del nombre elevat de turistes que acull la platja els mesos d'estiu

El sector hoteler fa temps que sol· licita l'ajuda i comenta que s'han fet intervencions per millorar l'estat de l'arena com instal·lar unes barreres de canyís durant l'hivern per evitar que l'arena marxés, però així i tot, van assegurar que si aquesta temporada no se'ls escolta prendrien mesures.

Cala Agulla està protegida i considera com a platja verge, qüestió que complica les actuacions perquè per actuar-hi es necessita els informes de diferents institucions

S. Sansó.
Manacor El plenari extraordinari de l'ajuntament de Manacor, va aprovar finalment el plec de clàusules per a la licitació del que serà el nou institut de la ciutat, situat en la zona de Son Fangos.

Si tot segueix els períodes administratius estipulats, les obres podrien començar el proper mes de setembre de 2009. A partir d'aquesta data, han de comptar-se 18 mesos més d'edificació, el que significa que potser ja estigui finalitzat pel 2011. L'acta plenària ja ha estat enviada per a la seva publicació al diari europeu, on durant 52 dies naturals quedarà en règim d'exposició pública “perquè totes les empreses interessades puguin concórrer”, va especificar el delegat local d'Urbanisme, Bernat Amer (AIPC).

Precisament el fet que el concurs estigui obert a constructores comunitàries i extraeuropees, va provocar que diversos partits de l'oposició volguessin limitar el tant per cent de subcontractacions possibles fins al 20%. “No podem anar en contra de les normes”, va recordar Amer, qui va anunciar que aquest percentatge serà del 60%.

S. Sansó.
Manacor Les construccions que disposin de liquidesa per a la seva edificació immediata o aquelles que donin ocupació a un major nombre de treballadors tindran prioritat en la concessió de les llicències d'obres. “Estem en una situació en la qual cal prioritzar l'ocupació per sobre dels tràmits jurídics”. Les paraules d'Antoni Pastor van confirmar la precarietat laboral que sofreix el sector de la construcció en el municipi i les mesures urgents a prendre.

Manacor
La consellera insular de Medi Ambient, Catalina Julve, i el gerent de la Fundació Hospital de Manacor, Francesc Marí, presentaren un tríptic informatiu sobre la correcta gestió dels residus sanitaris. El fulletó va destinat a tots els usuaris per tal de millorar l'entorn i la prevenció de riscos a favor del reciclatge, la reutilització i la reducció de residus.

Redacció
“És més ecològic, menys costós, la seva execució és més ràpida i comporta menors complicacions”. Aquests han estat els principals arguments que han dut a la conselleria de Mobilitat a decantar-se pel tren en superfície al seu pas pel nucli urbà de Manacor, enlloc de projectar una línia soterrada. Aquesta solució, no obstant això, obligarà als passatgers a realitzar un transbordament a l'estació de Manacor per a dirigir-se a Son Servera, Sant Llorenç i Artà. El traçat començarà a construir-se aquest estiu. Després d'avaluar ambdós projectes, el Govern ha apostat per un ferrocarril de tipus “tren-tram”, molt similar a un tramvia i que pot arribar als 100 quilòmetres per hora en trams interurbans. Segons va explicar el conseller Gabriel Vicens, es tracta d'una alternativa que “no interferirà en el trànsit” ja que recorrerà la mitgera del passeig del Ferrocarril, l'antic traçat ferroviari ara ocupat per un carril bici; encara que haurà d'estar regulat per semàfors. La seva accessibilitat, va prosseguir, “serà molt major sobretot per a persones amb mobilitat reduïda, al mateix temps que possibilita la introducció de noves aturades: una a l'alçada del futur auditórim, prop de l'hospital i altra a la sortida del nucli urbà.

MANACOR
EL PSOE PRESENTARÀ UNA ESMENA A LA TOTALITAT DELS PRESSUPOSTOS

Sebastià Sansó.
Manacor L'agrupació socialista de Manacor ha anunciat que presentarà una esmena a la totalitat dels pressupostos municipals per a 2009, al considerar-los mancats d'inversions socials.

Redacció. Sant Llorenç

Cotinuant amb la ronda de visites institucionals als diferents municipis de Mallorca, la presidenta del Consell de Mallorca es desplaçà fins a Sant Llorenç des Cardassar. Francina Armengol, que estigué acompanyada pel conseller de Presidència, Cosme Bonet, i el conseller de Cooperació Local, Miquel Roselló, mantingué primer una trobada amb el batle de la localitat, Mateu Puigròs (GISCa), i la resta de membres de la corporació municipal. Puigròs informà a la presidenta d'alguns dels projectes que tenen en marxa o que tenen previst iniciar, i d'algunes necessitats que han de cobrir, per això demanaren col·laboració al Consell de Mallorca. En aquest cas, el batle de Sant Llorenç explicà la conveniència que les diferents associacions disposin d'un centre on puguin reunirse i portar a terme les seves activitats; apuntà un projecte per a fomentar el turisme alternatiu; també féu referència a la idea d'impulsar, a través de la col·laboració del Consell, la programació teatral de l'Auditorium de Sa Màniga. Armengol respongué que és conscient dels problemes de finançament que tenen les institucions locals, una necessitat palpable, i que per això el Consell de Mallorca està fent un esforç perquè la col·laboració entre la institució insular i els municipis sigui més estreta. Una de les línies directes de colaboració entre Consell i municipis és el Pla d'Obres i Serveis, recordà Armengol, un Pla que s'ha reforçat en els 2 últims anys. Posteriorment la presidenta del Consell es reuní amb diferents associacions i entitats de Sant Llorenç des Cardassar. Aquestes entitats, que ompliren la sala de plens de l'Ajuntament, aprofitaren la trobada amb Francina Armengol per a explicarli les activitats que desenvolupen, i també per a reclamar més ajudes. La presidenta Armengol subratllà que la col·laboració amb el municipi existeix i que s'intentarà donar resposta a totes les peticions.

S. Sansó. Manacor

Els cossos de Policia, Bombers, Brigada i Protecció Civil ja han detallat el balanç que el temporal de vent del passat 24 i 25 de gener va deixar al seu pas pel municipi de Manacor. En total: 113 intervencions conjuntes, 109 avisos telefònics sol·licitant ajuda i 37 arbres públics afectats. Desperfectes en el cablejat elèctric i telefònic, així com diferents danys en fanals, balconades o teules, van completar el llistat de desperfectes menors. La delegació local de Medi Ambient i el servei de manteniment dels espais verds han especificat per nuclis i varietats els exemplars d'arbres afectats. En la ciutat de Manacor, cinc dels 16 afectats hauran de ser talats i substituïts. Set a s'Illot, onze en Porto Crist, un en Cales de Mallorca i dos més en Cala Murada. Pins, xipresos i acàcies han estat les baixes més abundants. Entre els més coneguts es troben el xiprès situat en la Plaça des Convent, diversos pins del carrer Tamarell de s'Illot, l'olivera de la Plaça del Carme de Porto Cristo i nombrosos pins de l'avinguda del mateix nom. Des de l'Ajuntament s'ha assenyalat que durant els propers dies es duran a terme diferents labors per a retirar, assegurar i compensar els danys.

Redacció. Artà
El professor titular d'Història de l'Art de la Universitat de les Illes Balears, Jaume Andreu Galmés (Petra, 1968), presentà al museu dedicat al missioner Juníper Serra de Petra el llibre ‘Arquitectura tradicional de les Illes Balears', que acaba de publicar dins la col·lecció Ramon Llull d'El Gall Editor de Pollença, amb suport dels tres consells i l'empresa Dau. La Fundació Jaume Ribot i l'Ajuntament de Petra col·laboraren en aquesta primera divulgació del llibre; un llegat fonamental en la configuració i identificació del paisatge de les illes plasmat en una obra que revela que queda molta feina per fer tant a nivell d'estudi com de preservació. Divulgant continguts i valors. Abundant bibliografia, dibuixos i fotografies, construccions rurals i urbanes, temporals o permanents, variades descripcions, usos agrícoles, senyorials, d'oci, elements costaners, les salines, teuleres, els marges, els camins...

COMARCA
L'Associació Intersectorial Agrària celebrà la seva assemblea anual al restaurant El Cruce. Entre les autoritats assitents, la consellera d'Agricultura, Mercè Amer, i el conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt. Les reclamacions dels pagesos foren les de lluitar, tots plegats, contra la crisi. Així mateix, es demanaren majors facilitats en les tramitacions de les ajudes. D'altra banda, se suggerí la creació d'una associació de dones pageses que obtingué interessant resposta.

S. Sansó

Quatre nous carrers i dues places d'ús exclusiu per als vianants, afegides a les vint-i-una que es preveu que es converteixin en vies de prioritat invertida o Apicire (peatonals a les que sols hi accedirien els vehícles dels residents), pretenen fer en breu de Manacor una ciutat molt més sostenible. Almanco així ho ha vingut anunciant l'Ajuntament, a través de l'Agenda Local 21 des de fa quasi un any, temps que du en espera el nou Pla de Mobilitat.

Redacció. Sant Llorenç

Govern i Ajuntament de Sant Llorenç presentaren el reinici de les obres de reforma de l'estació del tren de Sant Llorenç. Inexplicablement, al juny de 2003, amb Govern en mans del PP, es paralitzaren les tasques. Ara es preveu seriosament la rehabilitació de les edificacions i del seu entorn: 11.000 metres quadrats. Hi haurà les funcions d'estació, restaurant-bar i serveis. La inversió és de prop de 1,4 milions d'euros. L'empresa encarregada és Melchor Mascaró i el termini, set mesos. Seguint en matèria ferroviària, seguix essent una incògnita la continuació del tren des de la seva actual meta davant la Plaça de la Mora de Manacor. Es desconeix si seguirà per damunt o es procedirà al soterrament, si bé aquesta darrera opció pareix perdre punts per ser l'opció tècnicament més cara i complicada. El projecte pot ser consultat als diferents ajuntaments.

Redacció

La intenció de construïr un gran hipermercat d'uns 1.000 metres quadrats al bell mig del polígon industrial d'Artà ha obert una divisió d'opinions entre la ciutadania.

S. Sansó

El batle de Manacor, Antoni Pastor (PP), fou ben clar fa una setmana: “No gràcies, no conec ni he tingut cap relació amb aquesta senyora”, en ser demanat per la seva possible relació amb la principal imputada per la presumpta xarxa de corrupció entorn el Consorci pel Desenvolupament Econòmic de les Illes Balears (CDEIB), Antònia Ordinas. “Quan va aparèixer fa un mes per primer cop la seva imatge a la premsa no sabía qui era; tal volta ens vam veure en actes de partit, però res més”, va afegir Pastor.

De la mateixa manera, el batle de Manacor no contempla emprendre cap acció legal per sol·licitar el sumari de la causa oberta pel cas Scala, a on la exgerent hi va deixar caure que l'exconseller de Comerç i Indústria, Josep Juan Cardona, a petició de Pastor, li va imposar el pagament de 41.000 euros a un alt càrrec de les Perles Orquídea i ara encausat, Pedro Veny, per pagar dos informes ficticis sobre el sector industrial de les perles de Mallorca.

Pastor va voler aclarir que: “els imputats en una causa, al contrari dels testimonis, poden mentir”, tot abans d'argumentar que “no puc fer res més que estar tranquil perquè no treballava ni en aquesta ni en cap altra conselleria”. Respecte a Veny, el primer edil del Partit Popular va dir que tot i que el coneix, no es pot dir que siguin amics: “ens vam reunir en el seu moment amb ell i amb el director de les Perles Orquídea, el senyor Forgas, per provar si la fàbrica podia tornar a Manacor”, va concloure.

Per la seva banda, la portaveu de UM i consellera insular de Medi Ambient, Catalina Julve, present en un acte conjunt, no va voler profunditzar en la notícia, tot i que va insistir en el seu “respecte per deixar que la justícia actui amb total llibertat” i així els ciutadans puguin saber “qui és qui al món de la política”.

Diverses són les preocupacions que ara per ara envolten Pastor durant els darrers mesos. A la seva carrera cap a la presidència del PP mallorquí, s'hi ha d'afegir els problemes veinals pel renou nocturn local i que han acabat en denúncies.

Redacció

A Oviedo es van celebrar els actes d'entrega dels ‘Premios Príncipe de Asturias', que enguany s'ha atorgat al tennista manacorí Rafael Nadal en la categoria d'esports. La figura de Rafael Nadal ha esdevingut un exemple en el món esportiu mundial. El tennista és una de les grans figures d'aquest any 2008. Dins l'àmbit del tennis Nadal ha assolit una temporada immillorable i inoblidable, guanyant dos dels quatre torneigs més importants del Grand Slam (Roland Garros i Wimbledon), fins a ser l'actual nº1 de l'ATP, i conquerint la medalla d'or dels Jocs Olímpics de Pequín. Aquest mes de novembre ha de lluitar contra Argentina per guanyar una nova Copa Davis. Els ‘Premios Príncipe de Astúras', però, van més enllà d'aquesta vessant del manacorí més internacional de tots el temps, ja que alhora també premien i valoren la part més humana del reconegut. Així ho demostra cada dia amb la seva actitud dins i fora de les pistes, a més a més de la recent creació de la ‘Fundación' que porta el seu nom i que, amb caràcter benèfic, es destinarà a l'ajut per els col·lectius desfavorits. L'Ajuntament de Manacor celebra, de nou, que un manacorí destaqui i es reconegui més enllà de les fronteres balears. El batle, Antoni Pastor, recalca la figura de Rafael Nadal com a esportista i com amic. “Un exemple per a tots els joves, per la seva constància, esforç i esperit de superació. Sense cap dubte el millor ambaixador de Manacor i Balears a la resta del planeta”. El dia del lliurament dels guardons, a diferents carrers comercials de la ciutat sonaren múltiples versions de l'himne d'Astúries. A les imatges, Rafel Nadal quan aquest mateix any presentà als seus paisans el trofeu aconseguit a l'emblemàtic Wimbledon, i vista del teatre que acollí fa poc temps l'acte d'entrega dels famosos premis.

Redacció. Son Servera

L'Ajuntament de Son Servera va inaugurar dia 26 d'octubre el nou enllaç entre el nucli urbà de Son Servera i la zona costanera de Cala Millor i Cala Bona amb carril bici, recorreguts per als vianants i un entorn embellit i respectuós amb el mediambient. El batle, Josep Barrientos, va tallar la cinta inaugural al costat d'un nin; el conseller d'Obres Públiques, Jaume Carbonero; la consellera insular d'Economia i Turisme; Isabel Oliver, i l'escultor Miquel Ginard ‘Sarasate', a l'altura de la nova rotonda Els Pins de Son Servera, davant de regidors serverins i d'altres municipis propers i nombroses persones que es van apropar en bicicleta i a peu al nou circuit Ecoturístic. Després de realitzar el recorregut per part de les autoritats i centenars de veïns, residents i visitants, l'Ajuntament va oferir un berenar popular en un conegut restaurant entre Son Servera i Cala Millor. El projecte inclou una nova plaça amb una escultura de Miquel Ginard ‘Sarasate', que expressa la fusió de la vegetació, dels pins, i de les famílies de Son Servera, i una rotonda integrades al paisatge d'aquest nou conjunt d'espais. La nova connexió entre el nucli interior del municipi i la zona costanera demostra l'aposta del consistori serverí per recuperar zones constituïdes mediambientalment per al gaudi dels seus ciutadans a través d'un nou model urbanístic.

S. Sansó. Porto Cristo

L'Agrupació Independent de Porto Cristo (AIPC), integrant del pacte de govern manacorí juntament amb el PP, ha expressat la seva preocupació per “l'estat lamentable” en el manteniment de la conca del Riuet de Porto Cristo i la desembocadura del torrent de ses Talaioles, especialment davant “el perill que es produeixin fortes preocupacions”, va comentar el portaveu del grup i actual delegat d'Urbanisme, Bernat Amer, qui tem que inundacions com la succeïda l'any 1989 puguin tornar a repetir-se per una manca d'adequació i neteja. En la nota de premsa feta pública fa uns quants dies, AIPC critica a Ports de les Illes (responsable de la zona portuària) i a la conselleria de Medi Ambient per la seva “poca decisió” de la que se'n deriva “una imatge tercermundista de Porto Cristo, que a més posa en risc d'accident a milers de turistes que passegen a diari pel seu moll”. El partit porteny destacà que durant els darrers mesos ha tingut diverses reunions amb la Conselleria, saberdor de l'existència d'una partida del Govern Central per a la neteja de les torrenteres. Tot i això, l'edil va voler aclarir que “no es tracta d'un tema de l'actual govern del pacte. Ja duim anys reclamant-lo sense escoltats”.

Casetes de pescadors Una altra de les reclamacions que AIPC ha elevat al Govern, és el mal estat de conservació i la degradació que presenten les antigues casetes de pescadors situades a la primera línia del moll. “Els seus propietaris estan fermats de peus i mans sense poder reformar-les, tot esperant una resposta de Ports”, continuà. Actualment, de les quatre casetes dues són de propietat privada, una és de tutela municipal i la quarta pertany a la institució balear. L'agrupació defensa ara que així es podria dur a terme el trasllat fins el lloc de l'actual oficina de turisme, situada a uns trenta metres de distància. “Amb un local que en prou feines supera els deu metres quadrats no podem atendre una demanda de turistes que ja es situa en uns 25.000 anuals”, es va queixar Amer, confiat en la reforma de les instal·lacions en desús. La Junta de Districte de Porto Cristo també ha vingut demandant durant els darrers mesos, una actuació decidida per aconseguir que l'aparcament de l'antic assecador de xarxes es convertís en una nova zona ORA per a uns 70 vehicles.;

Redacció. Capdepera

Les obres del projecte de recuperació ambiental i zones degradades del torrent de Canyamel han començat amb els treballs inicials de desbrossament amb excavadores a la zona pròxima a la desembocadura al costat de la platja d'aquest nucli turístic. El projecte de condicionament del torrent de Canyamel inclou la construcció d'un centre d'interpretació ambiental per a la promoció turística de la zona humida amb imatges i informació sobre la vegetació autòctona i fauna de l'entorn. La zona d'actuació, en una superfície de 10.000 m2, és font de biodiversitat a la que acudeixen a nidificar un gran nombre d'aus migratòries, amfibis i rèptils impossibles de trobar sense aigua permanent. El projecte paisatgístic i ambiental, comptarà també amb un passeig al marge de la bé, afrontant amb la zona humida i observatoris del torrent, creació d'àrees de descans amb nou mobiliari urbà i punts d'albirament amb camí de terra i passarel·les de fusta. Amb una inversió de prop de 700.000 euros, costejat al cent per cent pel Govern, respon a una reivindicació del municipi i impulsat per l'Ajuntament de Capdepera. La regidora de Medi Ambient, Maria Orts, expressa la seva “satisfacció” i es mostra “il·lusionada de veure el començament de la recuperació d'aquest entorn, que permetrà alçar en valor aquest espai” i donar-lo a conèixer als nombrosos turistes que visiten la zona, ubicada en un dels nuclis turístics més importants del terme municipal de Capdepera. L'Ajuntament preveu que les obres siguin llestes per a la primavera del 2009 i inclouran a més el soterrament de la línia telefònica, la reordenació de la circulació rodada i l'estudi d'itineraris i excursions amb punt de partida al torrent de Canyamel, així com l'adaptació del recorregut a discapacitats.

La conselleria de Comerç, Indústria i Energia i l'ajuntament de Capdepera firmaren recentment un conveni per al segellament i regeneració ambiental de l'abocador de Son Barbassa. El projecte té un pressupost total de 2.073.995 d'euros; dels quals, el 50% provenen dels Fons FEDER (1,036 milions); el 45% de la conselleria (933.298 euros), i el 5% restant són de l'ajuntament de Capdepera. Prèviament, el passat mes de juliol, el Consell de Govern va donar el vist-iplau, a la concessió de la subvenció d'1,9 milions d'euros per aquest projecte, ja que la subvenció anirà a càrrec dels Fons FEDER que gestiona la Direcció General de Fons Europeus de la conselleria de Comerç, Indústria i Energia. L'abocador de Son Sarbassa es va clausurar amb la gestió centralitzada de residus a Son Reus.

T. O. Manacor

Arran d’una moció presentada pel PSOE de Manacor, l’Ajuntament de Manacor promourà un acte institucional de condemna de la Guerra Civil i de la Dictadura i d’homenatge i reconeixement a les víctimes. Tots els grups municipals (l’equip de govern, PP-AIPC, i els de l’oposició, PSOE, ALM+UM i PSM+Esquerra+Verds) votaren a favor dels punts suggerits en l’esmentada moció objecte de consens, llevat del darrer, en el que la coalició de forces d’esquerres es va abstenir en considerar que era “ambigu”. Joan Llodrà, edil de PSM+Esquerra+Verds, afirmà: “No hi podem donar suport ja que pot comportar coses que no veim clares”. En aquest sentit, advertí que “es posa en el mateix sac als dos bàndols” i així “no es fa justícia, es passarà pàgina d’una forma que no toca”.

Fotos Biel Capó