T. Obrador

-L'Observador (L'O): Com va pegar un artanenc com vostè a s'Arenal?

-Jaume Alzamora (J.A.): La meva professió no hi cabia dins Artà, vaig haver de recórrer varis llocs i el darrer va ser aquí i aquí em vaig quedar.

-L'O: Aquí es va retirar.

-J.A.: Aquí em vaig retirar i em varen agafar curolles, fer coses rares... El primer que vaig fer va ser la fundació d'una revista, 'S'Unió de s'Arenal', l'any 1988. Quan en vaig tenir quatre o cinc de persones que jo creia que me podrien ajudar, va sortir la revista. La que existia no m'agradava gens.

-L'O: I el nom de 'S'Unió'?

-J.A.: A s'Arenal som dos pobles i volia que s'unissin, sinó era d'una manera legal almenys d'una manera social, cultural... S'Arenal de Llucmajor i s'Arenal de Palma. Ara hi col·labor molt poc, tenc altres coses.

-L'O: Es considera més artanenc o llucmajorer?

-J.A.: Primer de tot artanenc. Som d'Artà. Estim Llucmajor perquè fa molts anys que estic per aquí, tenc moltes amistats, però lo meu és Artà.

-L'O: Com veu el poble d'Artà?

-J.A.: Hi ha molta diferència però en bé d'ara. Vol dir que hi ha moltes coses bones del que jo vaig deixar allà, però ha anat pujant, han anat sortint coses, la majoria per a bé.

-L'O: I s'Arenal?

-J.A: Molt malament. No té gens de personalitat. Una editorial d'un temps deia que s'Arenal era un munt de cases posades una al costat de l'altra. S'Arenal no va ser programat. Hi havia un batle de Llucmajor i un de Palma. El de Palma tenia molt de terreny, el de Llucmajor molt poc. Què va fer el de Llucmajor? Va dir ja que jo tenc poc terreny a l'ample, pujarem per amunt, i van fer uns edifis que...

-L'O: Però ara diuen que faran un pla de reconversió...

-J.A.: Fa anys que en parlen però qui ho pagarà a això? Govern, Madrid...? Encara no han donat ni un cèntim i no sé quants d'anys fa que se'n xerra, igual que el tren que va a Artà; molt de tren però encara està a Manacor.

-L'O: Es mostra desconfifiat, escèptic.

-J.A.: Sí.

-L'O: El llibre 'Espigolant dins l'antigor'. És realment un bany de cultura popular.

-J. A.: A jo sempre m'ha agradat la cultura nostra. Vaig començar a llegir rondalles quan era petit. Després vaig fer feina a Ràdio Inca. L'any 88 vaig fundar la revista 'S'Unió'; el Pare Joan Llabrés em va donar uns 500 refranys que ell havia recollit; gent me'n deia a jo i a la dona; d'altres apareixien a revistes de premsa forana o fins i tot consultà llibres francesos que s'ajusten al refranyer d'aquí.

-L'O: També gloses?

-J.A.: Gloses també però en aquest llibre no n'hi ha cap. En publicaré un, no sé quan, exclusivament de gloses. A banda d'aquest, un altre en preparació sobre costums nostres, de Mallorca i de Menorca, principalment.

-L'O: Però 'Espigolant dins l'antigor' és el seu primer llibre.

-J.A.: Com a llibre sí, però també des de 2002 faig un calendari parenòstic per s'Arenal-Llucmajor, i també compten amb refranys, dites, cançons... També pel 2008 vaig fer un calendari parenòstic per Artà.

-L'O: Quines diferències hi ha entre refranys i dites?

-J.A.: El refrany podem dir és una oració que consta de dues parts; una premisa i una explicació. Una dita és més un missatge, sempre en infinitiu.

-L'O: De tota casta...

- J.A.: Sí sí, tot hi cap. Els refranys són la parla més antiga que hi ha al món. Abans de l'Antic Testament, molt abans de néixer Jesucrist, el rei Salomó ja escrivia refranys.

Petita selecció de refranys i dites

ANIMALS
Refranys:
A animal donat, no li posis emperons.
A ase encarat, deixau-lo passar.
Junta d'aucells, pluja a ribells.
Dites:
Fer tant de paper com un ca dins l'església.
Tenir ses formigues arran des tió.
Agafar una bona moixa.

ARTS I OFICIS
Refranys:
Cançons en divendres, treballs en diumenge.
Caçador i pescador, o fam o fred o calor.
Qui paga descansa, qui cobra descansa més.
Dites:
Ballar com un pern de rifa.
Comprar en gros i vendre a la menuda.
Anar més tort que sa justícia.

ASTRES I TEMPS
Refranys:
Si la lluna té ull de perdiu, l'endemà vent al garbí.
Qui en el cel escup, a sa cara li cau.
De nit, menja només per poder pujar al llit.
Dites:
Viure de l'aire del cel.
No durar una roada.
Anar de nit, com ses òlibes.

CAMPEROLES
Refranys:
Any d'esclata-sangs, any de grip.
Allà on no s'hi fa res, s'hi fa s'ametller.
Qui té hort i porc, tot l'any té un bon conhort.
Dites:
Fer s'ullastre esbrancat.
Esser l'amo de l'auca.
A punt de pastora mia.

CASA I VESTIT
Refranys:
A casa de moltes bosses, totes buides.
Casa feta, sepultura feta.
Com més espardenyes, més n'espenyes.
Dites:
Posar forqueta.
Tenir agulles a sa cadira.
Treure's sa camia des néixer.

LLOCS
Refranys:
A Ciutat, que hi estigui qui hiés nat.
Drecera, drecera, si no he de tornar enrere.
Qui va davant camina, qui va darrere trota.
Dites:
Fer ses amèriques.
Caminar a la xisclera.
Trescar més que ses monges.

MARINA I PESCA
Refranys:
A la mar gran hi ha es gran peix.
Peix d'ham, peix mort de fam.
Pescadors i caçadors solen esser bravejadors.
Dites:
Estar fet un bon peix.
Venir una mala ona.
Agafar un bon pop.

RELIGIOSES
Refranys:
Infern i glòria, dos noms en discòrdia.
Allò que Déu guarda, el dimoni no ho toca.
El diable no m'ha donat dona, però m'ha donat sogra.
Dites:
Tenir el purgatori en vida.
Cercar el Bon Jesús perdut.
Donar greix al dimoni.

VIDA HUMANA
Refranys:
A la mà tancada, sempre se li diu puny.
Qui pixa clar, no necessita de metge.
A bona son, no hi ha llit dur.
Dites:
Anar a teta de monja.
Com fou mort, el combregaren.
Posar més pa que formatge.