Nascut com una història paral·lela a la seva novel·la anterior Els déus irresponsables, aquest nou relat ens introdueix a les tertúlies de la llibreria de n'Úrsula, a Porreres. Per allà hi passen personatges diversos, que volen resoldre els seus problemes gràcies a les miraculoses virtuds oníriques de les fulles d'un llorer.

Per R.D.
Dia 22 d'abril, un dia abans del dia del llibre, es va presentar a la Biblioteca Municipal de Manacor la nova novel·la de l'escriptor i pintor, Biel Mestre Oliver, El taller dels somnis. Es tracta de la segona novel·la llarga de l'autor, una història que si bé no és continuïtat del seu primer relat, Els déus irresponsables, va sorgir com una història paral·lela en aquest.

Enfront d'un atent auditori, El taller del somnis, va esser presentat per Guillem Puerto i Montse Pérez. L'edició de l'obra ha anat a càrrec de l'Institut d'Estudis Baleàrics i Mariantònia Porcel editora

Guillem Puerto va iniciar el seu parlament amb la frase “una obra d'art no ha de semblar una realitat, ha de semblar una idea...” tot citant un autor del passat. I després va continuar “I Biel ha partit d'una idea... Mai a una obra literària se li pot exigir que sigui una realitat ‘real', sinó que sigui una realitat ‘literària'. L'únic que es pot demanar en aquesta és que sigui versemblantment correcte des del punt de vista narratiu. La ficció creada ha de tenir la suficient lògica interna i coherència per arribar al lector”, va introduir el presentador.

Després va continuar i es va endinsar dins l'argument de El Taller dels somnis. En paraules seves, Biel ja l'havia començat a una primera novel· la Els déus irresponsables. Tracta d'un programa informàtic que es diu Matriusca que permet crear distintes vides virtuals de la mateixa persona. El programa actua mitjançant els somnis. Amb ell els personatges es curen dels seus mals i acompleixen els seus desigs no satisfets. El programa Matriusca actua directament sobre el desig de la persona. La teràpia de les fulles de llorer és l'excusa per la qual aquesta gent accedeixen a participar d'aquest programa informàtic. Aquest el va posar en marxa, un dels personatges, que també figurava a la primera novel·la, Arnau. I van passant una sèrie de personatges amb una problemàtica, inicialment molt sexual...

Guillem va acabar la seva explicació suggerint al seu amic un aspecte del contingut, que no ha desenvolupat en aquest relat, però que ho podria fer a una tercera novel·la: és la temàtica del poder. La idea, és que sí Matriusca aconsegueix enganxar tant els personatges, això significa que també se'ls pot manipular mitjançant tots aquests móns de vides virtuals que lis ofereix el programa. És una manera d'introduir-se dins la ment de la persona i fer-la anar per allà on es vol.

Tot seguit, l'autor, Biel Mestre, també va voler afegir-hi unes paraules. Després d'agrair a tots els qui havien contribuït a donar llum a la seva segona novel·la –fent especial esment a la seva dona i coeditora Maria Antònia, va voler concretar alguns aspectes. Així va voler puntualitzar que malgrat els personatges fossin molt autèntics, no se'ls havia de cercar a la vida real, ja que no existien. Va comentar: “no vull que com li va passar a un lector de la meva primera novel·la, que es va passar una setmana pensant, a quines persones reals del poble es corresponien a tals personatges...” Va afegir que en aquest sentit no eren reals, encara que tothom pot conèixer una figura que s'adapti a la descripció que es fa a la narració. Va destacar que se'ls havia inventat en base en el que coneixia: “tothom coneix una dona que es troba tota sola i cerca relacions per internet...”, explicà.

Pel que fa al tema del poder, a l'ús d'aquest en base en aquest programa informàtic, és una cosa que ell va deixar intuir en el primer llibre, Els déus irresponsables, amb la temàtica de la religió. Aquesta, al cap i a la fi, està molt relacionada amb el poder. Els personatges que surten, tant a una narració com a l'altra, són bastant descreguts, va explicar. En interactuar amb el programa se'n donen compte que el concepte de Déu i de la religió pot esser un muntatge, tal i com és el propi programa informàtic. Hi ha una part on n'Arnau fa una cita on diu: “com pot esser mai que Déu sigui tan bondadós i tan misericordiós si a Felanitx va esser capaç de carregar- se 470 persones el temps que passava la processó”.

Molt il·lusionat, l'autor va concloure la seva intervenció, tot explicant una anècdota: “un dia d'aquests que GESA ens deixà sense llum, na Montse tenia el llibre i es va posar a llegir-lo. Com que no hi havia llum, el va llegir amb una pila d'aquestes que es posen en el front, i se'l va llegir d'una tirada. Això vol dir que és fàcil de llegir i enganxa bastant”. Amb aquest comentari, l'escriptor, es va voler acomiadar demostrant les ganes que té de que el públic s'ho passi d'allò millor llegint el seu relat.