Tomàs Vibot
El municipi, i especialment la vila de Campos, són especialment desconeguts a nivell cultural. Actualment és un poble de pas entre l'extrem Palma- Llucmajor i les platges de migjorn, el que evidentment ha incidit en la poca coneixença a nivell històric i patrimonial entre els mallorquins. El patrimoni de la vila, concentrat al voltant de l'església parroquial i la seu de l'ajuntament, presenta un bon nombre de casals de les famílies terratinents i diverses torres de defensa. En aquest lliurament esmentaren els edificis més importants pel que fa a patrimoni i història, una de les més dilatades i riques del sud mallorquí.

Començam l'itinerari a la Casa Consistorial, un edifici renaixentista que té el seu origen en la porxada de la plaça de la vila, feta l'any 1413. Cap al 1580, es reformà la primitiva porxada i es bastí el primer pis, que serví d'Escrivania del poble. Una reforma del segle XX hi afegí la tercera planta, segons l'estil regionalista. A l'esquerra d'aquest bloc s'aixeca la torre de Can Cós, de secció quadrada i datada al segle XVI.

Pràcticament davant l'Ajuntament hi ha la plaça Major, on destaca Can Pere Ignasi, un gran casal de titularitat municipal. La façana té dues plantes d'alçat. Davant la façana posterior de Can Pere Ignasi, al C/ de n'Amer, 12, hi ha la casa dita Can Bril, que conserva una finestra renaixentista, amb el relleu de dues cares. En el mateix carrer s'emplaça Can Amer, un dels casals més importants i destacats de la vila. Té una façana amb dues plantes d'alçat, amb portal forà d'arc rodó adovellat amb carcanyol coronat amb l'escut dels Amer (un peix agafat amb un ham), i la data de 1669, amb una cartel·la barroca. Al final de la via, cantonada amb el carrer de Santanyí, s'alça Can Dameto, característica per la torre de defensa de secció quadrada.

En el mateix carrer de Santanyí se situa el convent de Sant Francesc de Paula, residència dels frares mínims entre els anys 1607 i 1835. L'any 1928 l'Estat cedí l'edifici conventual al jutjat municipal i al quarter de la Guàrdia Civil. L'església conventual té un portal barroc, de principis del segle XVIII, amb timpà presidit per una imatge de sant Francesc de Paula, fundador dels mínims i titular del temple. La carrereta de davant la façana presenta a la dreta un xiprer, mentre que a l'esquerra hi ha el monument a Sebastiana Lladó, amb una escultura obra de Remígia Caubet que representa l'homenatjada ensenyant lletra a una nina. Vora l'antic convent, s'aixeca l'Hospital, fundat el segle XV; conserva l'oratori gòtic, que acollí una escola des del segle XVII i actualment fa les funcions de sala d'exposicions. Té portal ogival amb motllures, aixecat damunt tres graons. Més amunt hi ha un rosetó i un coronament amb tres obertures d'arc escarser.

Continuam pel carrer Bisbe Tallades, on s'alça a la dreta Can Tallades, un gran casal de tres plantes d'alçat i dos portals rodons, el de la dreta amb l'anagrama de Crist (IHS) i la data de 1661. Hi nasqueren el bisbe Tallades, que dóna nom al carrer, i l'historiador Tallades, del segle XIX. Just al davant, hi ha la rectoria documentada en el Capbreu d'en Manresa, de 1404, quan era rector Mn. Gabriel Pont. El mateix document atorga a la Rectoria una antiguitat de 80 anys, cosa que ens conduiria a principis del segle XIV. L'edifici presenta façana amb tres plantes d'alçat; el portal forà és d'arc rodó adovellat, possiblement de mitjans segle XV; a la dreta hi ha un finestró atrompetat cegat. La segona planta presenta dues finestres amb ampit, la de la dreta amb esmotxadura conopial. El porxo conté pilars octogonals que emmarquen finestrons

Just davant la rectoria s'alça l'edifici religiós més important del teme, l'església parroquial de Sant Julià. Fou construït entre els anys 1858 i 1873, segons projecte de Miquel Torres Sansaloni; ocupa el solar del temple anterior, que datava dels segles XV i XVI. La façana és d'estil classicista, acabada el 1861, i es divideix en tres cossos. El portal major és allindanat i apareix coronat per un frontó triangular, amb la data de 1866. El campanar se situa a l'esquerra, amb coronament poligonal. L'interior és d'una única nau, amb vuit capelles per costat. La coberta és de volta de canó cassetonada, amb una original multitud d'estrelles daurades (un total de 817). El retaule major fou bastit entre els anys 1889 i 1895. El retaule es troba flanquejat per quatre pintures murals del pintors Pere Càffaro i Miquel Aguiló Pomar.

De les capelles destaquen la de la Mare de Déu de Gràcia o dels Àngels, d'origen medieval, la de sant Josep (ja que acull la pintura del Sant Crist de la Paciència, obrada per Murillo), la del Sant Crist de Campos o de les Ànimes i la de la Mare de Déu del Roser. La sacristia acull el Museu Parroquial, del qual destacam un retaule del segle XVI Itinerari per la vila de Campos dedicat a sant Josep, i dues taules pictòriques de santa Catalina i santa Apol· lònia, de finals de segle XVI. El museu també conté una Mare de Déu Morta, de 1529, obra de Joan de Sales.

En el carrer de la Parròquia se situa la torre de Can Bragues, una antiga torre de defensa avui en mal estat de conservació. Des del temple parroquial ens dirigim al carrer Cosme M. Oliver, on se situa Can Cosmet, un dels casals més importants de la vila. Té façana amb dues plantes d'alçat, aixecada davant una carrera enjardinada. El portal forà és d'arc rodó, irregular a causa d'un trasllat modern. El primer pis conté magnífiques finestres renaixentistes. A la dreta s'alça la torre de defensa, de planta quadrangular.