 |
|
 |
 |
 |
 |
Entrevista a Rafel Perelló, músic i pintor de Manacor (30 Lectures) |
 |
Rafel Perelló (Manacor, 1963) és una ànima inquieta. Pintor i músic de jazz (baix elèctric i bateria). El
gran dia de la Nit de l’Art de Palma, el 18 de setembre, inaugurà l’exposició ‘La llum fèrtil. Obra sobre paper
2007/2008), a la galeria Mediterrània, fins el 24 d’octubre. Josep Lluís Aguiló afirmava al pròleg del catàleg
en qüestió: “Rafel Perelló ens ofereix una obra plena del que podríem anomenar poesia, és a dir, plena
de les característiques que associam al llenguatge quan aquest utilitza els mínims recursos expressius per
aconseguir la màxima comunicació. La ‘poiesis’ de l’obra de Perelló és, com tota bona poesia, una via cap
al coneixement de l’esperit humà mitjançant l’estímul de la intel·ligència i de l’esperit. Podem intuir que
cada quadre de Rafel Perelló ens mostra un episodi d’una història que desconeixem però que segurament
podríem protagonitzar”.
(Llegir més... | 4149 bytes més | Puntuació 0)
|
|
|
 |
La Fira del còmic arreplega addictes (24 Lectures) |
 |
LA XVIII EDICIÓ DE LA FIRETA DE LLIBRES I TEBEOS VELLS DE MANACOR, VA AGLUTINAR A MILERS DE PERSONES DINS EL CLAUSTRE DE SANT VICENÇ
S. Sansó
La majoria d'edat de la Fireta de Llibres i Tebeos vells de Manacor va combinar a parts iguals ambientació, música en viu i el so del pas de les planes de còmics mítics, en mans d'un públic cada cop més àvid de l'art de la línia i el color.
Les milers de persones que van acudir fa uns dies al claustre de Sant Vicenç Ferrer, comprovaren com l'oferta era tan variada que tot d'una van saber que ni ells ni la seva guarda en serien espectadors de passada. Contacontes a càrrec de Pep Banyo, un taller de còmic tutoritzat per Tomeu Morey, samarretes i caricatures solidàries o l'obsequi de més de 1.000 exemplars de l'art il·lustrat per part de l'editorial Recerca Pruaga.
(Llegir més... | 3393 bytes més | Puntuació 0)
|
|
|
 |
Pastor: “No gràcies, no coneixo ni he tingut cap relació amb Ordinas” (26 Lectures) |
 |
S. Sansó
El batle de Manacor, Antoni Pastor
(PP), fou ben clar fa una setmana: “No gràcies, no conec ni he tingut cap
relació amb aquesta senyora”, en ser
demanat per la seva possible relació
amb la principal imputada per la presumpta
xarxa de corrupció entorn el
Consorci pel Desenvolupament Econòmic
de les Illes Balears (CDEIB), Antònia
Ordinas. “Quan va aparèixer fa un
mes per primer cop la seva imatge a la
premsa no sabía qui era; tal volta ens
vam veure en actes de partit, però res
més”, va afegir Pastor.
De la mateixa manera, el batle de Manacor no contempla emprendre cap acció legal per sol·licitar el sumari de la causa oberta pel cas Scala, a on la exgerent hi va deixar caure que l'exconseller de Comerç i Indústria, Josep Juan Cardona, a petició de Pastor, li va imposar el pagament de 41.000 euros a un alt càrrec de les Perles Orquídea i ara encausat, Pedro Veny, per pagar dos informes ficticis sobre el sector industrial de les perles de Mallorca.
Pastor va voler aclarir que: “els imputats en una causa, al contrari dels testimonis, poden mentir”, tot abans d'argumentar que “no puc fer res més que estar tranquil perquè no treballava ni en aquesta ni en cap altra conselleria”. Respecte a Veny, el primer edil del Partit Popular va dir que tot i que el coneix, no es pot dir que siguin amics: “ens vam reunir en el seu moment amb ell i amb el director de les Perles Orquídea, el senyor Forgas, per provar si la fàbrica podia tornar a Manacor”, va concloure.
Per la seva banda, la portaveu de UM i consellera insular de Medi Ambient, Catalina Julve, present en un acte conjunt, no va voler profunditzar en la notícia, tot i que va insistir en el seu “respecte per deixar que la justícia actui amb total llibertat” i així els ciutadans puguin saber “qui és qui al món de la política”.
Diverses són les preocupacions que ara per ara envolten Pastor durant els darrers mesos. A la seva carrera cap a la presidència del PP mallorquí, s'hi ha d'afegir els problemes veinals pel renou nocturn local i que han acabat en denúncies.
( | Puntuació 0)
|
|
|
 |
 |
Rafael Nadal, reconegut ‘Premio Príncipe de Asturias’ (26 Lectures) |
 |
Redacció
A Oviedo es van celebrar els actes d'entrega dels ‘Premios Príncipe de Asturias', que enguany s'ha atorgat al tennista manacorí Rafael Nadal en la categoria d'esports. La figura de Rafael Nadal ha esdevingut un exemple en el món esportiu mundial. El tennista és una de les grans figures d'aquest any 2008. Dins l'àmbit del tennis Nadal ha assolit una temporada immillorable i inoblidable, guanyant dos dels quatre torneigs més importants del Grand Slam (Roland Garros i Wimbledon), fins a ser l'actual nº1 de l'ATP, i conquerint la medalla d'or dels Jocs Olímpics de Pequín. Aquest mes de novembre ha de lluitar contra Argentina per guanyar una nova Copa Davis. Els ‘Premios Príncipe de Astúras', però, van més enllà d'aquesta vessant del manacorí més internacional de tots el temps, ja que alhora també premien i valoren la part més humana del reconegut. Així ho demostra cada dia amb la seva actitud dins i fora de les pistes, a més a més de la recent creació de la ‘Fundación' que porta el seu nom i que, amb caràcter benèfic, es destinarà a l'ajut per els col·lectius desfavorits. L'Ajuntament de Manacor celebra, de nou, que un manacorí destaqui i es reconegui més enllà de les fronteres balears. El batle, Antoni Pastor, recalca la figura de Rafael Nadal com a esportista i com amic. “Un exemple per a tots els joves, per la seva constància, esforç i esperit de superació. Sense cap dubte el millor ambaixador de Manacor i Balears a la resta del planeta”. El dia del lliurament dels guardons, a diferents carrers comercials de la ciutat sonaren múltiples versions de l'himne d'Astúries. A les imatges, Rafel Nadal quan aquest mateix any presentà als seus paisans el trofeu aconseguit a l'emblemàtic Wimbledon, i vista del teatre que acollí fa poc temps l'acte d'entrega dels famosos premis.
( | Puntuació 0)
|
|
|
 |
 |
Primera manifestació del nou Circuit Ecoturístic (27 Lectures) |
 |
Redacció. Son Servera
L'Ajuntament de Son Servera va inaugurar dia 26 d'octubre el nou enllaç entre el nucli urbà de Son Servera i la zona costanera de Cala Millor i Cala Bona amb carril bici, recorreguts per als vianants i un entorn embellit i respectuós amb el mediambient. El batle, Josep Barrientos, va tallar la cinta inaugural al costat d'un nin; el conseller d'Obres Públiques, Jaume Carbonero; la consellera insular d'Economia i Turisme; Isabel Oliver, i l'escultor Miquel Ginard ‘Sarasate', a l'altura de la nova rotonda Els Pins de Son Servera, davant de regidors serverins i d'altres municipis propers i nombroses persones que es van apropar en bicicleta i a peu al nou circuit Ecoturístic. Després de realitzar el recorregut per part de les autoritats i centenars de veïns, residents i visitants, l'Ajuntament va oferir un berenar popular en un conegut restaurant entre Son Servera i Cala Millor. El projecte inclou una nova plaça amb una escultura de Miquel Ginard ‘Sarasate', que expressa la fusió de la vegetació, dels pins, i de les famílies de Son Servera, i una rotonda integrades al paisatge d'aquest nou conjunt d'espais. La nova connexió entre el nucli interior del municipi i la zona costanera demostra l'aposta del consistori serverí per recuperar zones constituïdes mediambientalment per al gaudi dels seus ciutadans a través d'un nou model urbanístic.
(Llegir més... | 3087 bytes més | Puntuació 0)
|
|
|
 |
 |
AIPC denuncia la “imatge tercermundista” i el risc d’accidents en àrea portuària (21 Lectures) |
 |
S. Sansó. Porto Cristo
L'Agrupació Independent de Porto Cristo (AIPC), integrant del pacte de govern manacorí juntament amb el PP, ha expressat la seva preocupació per “l'estat lamentable” en el manteniment de la conca del Riuet de Porto Cristo i la desembocadura del torrent de ses Talaioles, especialment davant “el perill que es produeixin fortes preocupacions”, va comentar el portaveu del grup i actual delegat d'Urbanisme, Bernat Amer, qui tem que inundacions com la succeïda l'any 1989 puguin tornar a repetir-se per una manca d'adequació i neteja. En la nota de premsa feta pública fa uns quants dies, AIPC critica a Ports de les Illes (responsable de la zona portuària) i a la conselleria de Medi Ambient per la seva “poca decisió” de la que se'n deriva “una imatge tercermundista de Porto Cristo, que a més posa en risc d'accident a milers de turistes que passegen a diari pel seu moll”. El partit porteny destacà que durant els darrers mesos ha tingut diverses reunions amb la Conselleria, saberdor de l'existència d'una partida del Govern Central per a la neteja de les torrenteres. Tot i això, l'edil va voler aclarir que “no es tracta d'un tema de l'actual govern del pacte. Ja duim anys reclamant-lo sense escoltats”.
Casetes de pescadors Una altra de les reclamacions que AIPC ha elevat al Govern, és el mal estat de conservació i la degradació que presenten les antigues casetes de pescadors situades a la primera línia del moll. “Els seus propietaris estan fermats de peus i mans sense poder reformar-les, tot esperant una resposta de Ports”, continuà. Actualment, de les quatre casetes dues són de propietat privada, una és de tutela municipal i la quarta pertany a la institució balear. L'agrupació defensa ara que així es podria dur a terme el trasllat fins el lloc de l'actual oficina de turisme, situada a uns trenta metres de distància. “Amb un local que en prou feines supera els deu metres quadrats no podem atendre una demanda de turistes que ja es situa en uns 25.000 anuals”, es va queixar Amer, confiat en la reforma de les instal·lacions en desús. La Junta de Districte de Porto Cristo també ha vingut demandant durant els darrers mesos, una actuació decidida per aconseguir que l'aparcament de l'antic assecador de xarxes es convertís en una nova zona ORA per a uns 70 vehicles.;
( | Puntuació 0)
|
|
|
 |
 |
Recuperació ambiental del torrent de Canyamel (27 Lectures) |
 |
Redacció. Capdepera
Les obres del projecte de recuperació ambiental i zones degradades del torrent de Canyamel han començat amb els treballs inicials de desbrossament amb excavadores a la zona pròxima a la desembocadura al costat de la platja d'aquest nucli turístic. El projecte de condicionament del torrent de Canyamel inclou la construcció d'un centre d'interpretació ambiental per a la promoció turística de la zona humida amb imatges i informació sobre la vegetació autòctona i fauna de l'entorn. La zona d'actuació, en una superfície de 10.000 m2, és font de biodiversitat a la que acudeixen a nidificar un gran nombre d'aus migratòries, amfibis i rèptils impossibles de trobar sense aigua permanent. El projecte paisatgístic i ambiental, comptarà també amb un passeig al marge de la bé, afrontant amb la zona humida i observatoris del torrent, creació d'àrees de descans amb nou mobiliari urbà i punts d'albirament amb camí de terra i passarel·les de fusta. Amb una inversió de prop de 700.000 euros, costejat al cent per cent pel Govern, respon a una reivindicació del municipi i impulsat per l'Ajuntament de Capdepera. La regidora de Medi Ambient, Maria Orts, expressa la seva “satisfacció” i es mostra “il·lusionada de veure el començament de la recuperació d'aquest entorn, que permetrà alçar en valor aquest espai” i donar-lo a conèixer als nombrosos turistes que visiten la zona, ubicada en un dels nuclis turístics més importants del terme municipal de Capdepera. L'Ajuntament preveu que les obres siguin llestes per a la primavera del 2009 i inclouran a més el soterrament de la línia telefònica, la reordenació de la circulació rodada i l'estudi d'itineraris i excursions amb punt de partida al torrent de Canyamel, així com l'adaptació del recorregut a discapacitats.
( | Puntuació 0)
|
|
|
 |
 |
Jocs romans fins l’11 de gener al Museu d’Història, Torre dels Enagistes (18 Lectures) |
 |
Redacció.
El Museu d’Història de Manacor,
Torre dels Enagistes, acull l’exposició ‘Jugant amb el Romans’: un viatge en
el temps a través de les diferents formes
del joc en l’imperi de Roma. Des
de l’Associació d’Amics del Museu
ens conviden a jugar amb ossos, encertar
closques dins àmfores, fer rodar
la baldufa o cobrir-nos amb les vestimentes
típiques i seure en un divà
clàssic. D’aquesta manera, a banda
del caire històric, també se suma una
part important de reflexió. Gràcies
al recorregut de ‘Jugant amb els Romans’
podem veure que en els jocs
més senzills també existeix la diversió,
ens enfronta a la realitat del món complex
en el que ens trobem. El nin ho
ha estat sempre en totes les èpoques
de la nostra història i els jocs han anat
superant el pas dels segles fins a dia
d’avui. La conclusió final pot ser que
no cal la consola més moderna; amb
un tros de fusta pots passar una bona
estona amb els amics. L’exposició romandrà
oberta de dilluns a dissabte:
de 10 a 14 hores i de 17 a 19.30
hores. Dimarts tancat i diumenge: de
10.30 a 13 hores.Alhora es faran visites
per a les escoles del municipi. Per
al proper dissabte 15 de novembre,
els Amics del Museu han organitzat un
taller per a infants de 10.30 a 12.30.
Fins després de Reis hom pot desconnectar
i enriquir-se culturalment amb
una mostra d’allò més original.
( | Puntuació 0)
|
|
|
|  |
 |
 |
|
|